FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Béns que una persona hereta dels seus ascendents. Heretà un bell patrimoni. Patrimoni genètic. Conjunt de béns, de valors i de crèdits que posseeix una persona o una institució. Patrimoni reial. Patrimoni de l'Estat. Tenir un bell patrimoni d'erudició. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abric fet de tela o de pells sostingudes per un o més pals clavats a terra i cordes que mantenen drets el pal o pals. Una tenda de campanya. La tenda reial. Parar les tendes. Desparar, alçar, les tendes. Establiment on es venen al detall comestibles i, a vegades, merceria i altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Població agrupada que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis amb què es distingeix dels pobles. Vinc de pagès però visc a vila. vila franca Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparació alimentosa de consistència blana i elàstica a causa de la gelatina que conté. Preparació similar obtinguda fent bullir suc de fruites amb sucre. gelea reial Substància nutritiva, fluida i transparent, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reial Ocell de la família dels accipítrids, de plomatge bru amb taques blanques sota les ales, d'uns 60 centímetres de llargada (Milvus milvus). Milana 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a ornamental i per les seves fulles, emprades com a condiment (Laurus nobilis). Una corona de llorer. Un ram de llorer. llorer reial Llorer-cirer . Glòria dels victoriosos. Conquerir llorers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient, sovint amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d'alta dignitat en les reunions solemnes. Tron reial. Tron pontifici. Dignitat, potència, del rei o sobirà. Pujar al tron d'Espanya. Els enemics del tron. Peanya o retaule on hi ha entronitzada una imatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats. Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València. Al Regne d'Aragó, magistrat reial que tingué l'origen en el jutge o en la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels espàrids, de fins a 70 centímetres de llargada, de color rosat amb reflexos argentats, amb taquetes blaves al dors, amb el perfil anterior del cap abrupte, de carn molt apreciada, poc abundant (Pagrus pagrus). pagre reial Peix de la família dels [...]
